Mentre el canvi climàtic va reduint les glaceres andines i provoca escassetat d’aigua, dues germanes quítxues estan construint embassaments sagrats tradicionals per recollir pluja. Fa uns 40 anys, la neu que abans cobria les muntanyes dels Andes, prop de la ciutat peruana d’Ayacucho, va començar a desaparèixer. L’aigua va tornar-se escassa per a més de 200.000 persones a la regió centre-sud, la majoria d’elles de la comunitat indígena quítxua. Mirant enrere, l’enginyera agrònoma i experta en agricultura i biodiversitat andina Magdalena Machaca Mendieta i la seva germana van trobar una solució. Van construir llacunes dalt de les muntanyes per collir i “conrear” l’aigua de la pluja, de la mateixa manera que ho feien els seus avantpassats. La seva organització, l’Asociación Bartolomé Aripaylla, utilitza els coneixements tradicionals per ajudar les comunitats indígenes a millorar les seves activitats econòmiques. L’organització també transmet coneixements a la pròxima generació, amb formació perquè els joves quítxues es converteixin en mediadors culturals, actius en la recreació de pràctiques comunitàries i defensors dels seus drets i territoris. També han compartit aquesta experiència amb altres països com Costa Rica, en el marc de la Cooperació Sud-Sud, i amb Bolívia en la implementació de pràctiques innovadores per a la protecció biocultural de les fonts d’aigua i la diversitat de llavors. L’Asociación Bartolomé Aripaylla centra els processos d’afirmació cultural andina i el restabliment del Vivir Bonito/Vida Primorosa (un model alternatiu de desenvolupament) a comunitats que històricament han estat relegades a l’abandonament i el menyspreu cultural.